Hola sóc Joan Maragall, sóc (o vaig ser) un poeta espanyol en llengua catalana.
Vaig nàixer a Barcelona en 1860 i vaig morir (també) a Barcelona en 1911.
Durant la meua joventut em vaig debatir entre la meua vocació lliteraria i la carrera de dret a la que semblava destinat, en gran part per les presions familiars. En 1879 vaig ingressar a la Facultat de Dret de Barcelona i em vaig licenciar en dret en 1884.
Vaig escriure els primers versos, en castellà i català, durant els estudis estudis de dret, al mateix temps que realitzava diverses traduccions, sobre tot de Goethe, que va exercir en mi una gran influència.
En 1894 vaig guanyar els "Jocs Florals" amb una composició que es va fer molt popular, "La sardana", i un any després va aparèixer en el meu primer volumen poètic, Poesies, que incloïa un dels seus més cèlebres poemes,"La vaca cega".
En els meus articles publicats en "el Diario de Barcelona" va portar una crítica constant de la societat burguesa catalana, en un complicat equilibri entre el meu anticonvencialisme romàntic i la consciència de els problemes i la realitat del país. El desastre colonial de 1898 va impulsar-me per corrents afines a las de la Generació del 98, mantenint a partir de 1900 una intensa relació epistolar con Unamuno.
El meu "Elogi de la paraula" propon una concepció de la poesia de arrel romàntica i basada en la inspiració i la espontaneïtat. En "Visions i cants" va aparèixer el començament del seu poema extens "El comte Arnau", de tema llegendari con reminiscències del Fausto, de Goethe, que significà la meua consagració i per el que, a la mort de Verdaguer en 1902, vaig declarat el hereu i el major poeta en llengua catalana.
Principalment; entre les meues obres destacades se troben, "Oda a Espanya" 1898, "Visions i Cants" 1900, "L'Elogi de la paraula" 1903, "El Comte Arnau" 1909, "Enllà" 1906 "Oda nova a Barcelona y Cant espiritual" 1910 y "Seqüèncie" en 1911.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada